Festes Patronals
Dedicades a la Mare de Déu de la Consolació i a Sant Víctor, tenen lloc durant l'última setmana del mes d'agost. En aquests dies les celebracions religioses i populars es succeeixen amb multitud d'actes de tot tipus: orquestres, bous, dinars populars, campionats, jocs infantils, etc. organitzats majorment per una comissió de festes. Les activitats són diverses i no falten tota mena de diversions, però destaquen els seus actes religiosos: misses solemnes, cercaviles i processions, actes on les danses dels dansants, gitanetes, arquets, varetes i llauradorets i llauradoretes ballen al ritme del tabal i la dolçaina, instruments tradicionals que donen un aire original i únic.
- Dansants: dansa de 8 homes que acompanyen el guió de Sant Víctor. Dirigeix les evolucions un dels primers, que al crit de "Calvari", "Crusat" o "Ball de Quatre" executen balls diferents. Toquen castanyoles amb força i evolucionen amb ritme. El seu vestuari: sobre calçotets blancs i sinagües emmidonades, porten mantó de Manila o seda, rodejant la cintura i amb la punta per davant. Camisa blanca, farol al cap, mitges de puntes i espardenyes. Cinturó creuat per l'esquena, completant amb hombreres i llaços als braços i a les cames. És una de les danses més antigues, podria ser de l'arribada de les Relíquies de Sant Víctor, hi ha dades de la seua existència regular en 1773.
- Gitanetes: composen aquesta dansa 8 noies en la seua primera joventut. Van vestides més de llauradores que de gitanes. Llueixen precioses sayes de seda, vistosos mantons de Manila, davantals de puntes i espardenyes. Porten els cabells pentinats amb flors i llueixen al coll boniques joies. Un jove "barrer" les dirigeix aguantant una barra amb flors dalt i cintes de colors que van a les mans de les gitanetes. Dansen amb una mà a la cintura i l'altra aguantant la cinta, teixint-la i desteixint-la a la barra, amb un graciós pas femení i sempre al so de la dolçaina.
- Arquets: està formada per joves de 12 a 16 anys- Van ser fundats per Mossén Julián Sanjuán, sent vicari de Forcall a finals del s. XIX, i va substituir una altra dansa anomenada dels "Negrets". Vesteixen un vestit de color blau, cinturó-beca blanc, camisa blanca, mitges de ganxet blanques, jaqueteta curta, faixa i espardenya blava i porten a les mans un arc amb flors artificials pintades de paper. Sembla ser del gremi de carpinters per acompanyar el guió de Sant Josep.
- Varetes: és una dansa recent, data de quan estava D. Tomás Sanz de vicari en 1934. Compta amb 10 xiquets i xiquetes de 7 a 11 anys, vestits de pantaló curt blau, camisa i mitges blanques, espardenya catalana blava i cobreixen pit i esquena amb una mena de jersei de cotó roig, amb incrustacions blaves o jersei blau amb aplicacions roges. Porten una vareta i obren la processó. En evolucionar, fan sonar les vares colpejant-les amb les dels demés. A la parada de la processó formen una torre humana sobre la qual el més petit, des d'amunt, recita una quarteta convidant els veïns a sumar-se a la festa i descendeixen formant cinc torres de dos. Diu així: "Y vosotros, forcallanos, que acudís a esta gran fiesta, que no falten ni buenos vinos ni buenos guisos en vuestras mesas, y ahora gritad con todo vuestro pulmón "Viva la Virgen de la Consolación/ Viva San Víctor".
- Llauradorets: la constitueixen dues fileres de xiquets de 5 a 9 anys, sense limitació. Segueixen a un adult, el "ballador", vestit de llaurador, saragüells i xopetí, mànigues de camisa, mitges, espardenyes i una petita arada a l'esquena, porta una castanyola grossa que colpeja sobre la mà. La seua funció és fer evolucionar les dues fileres cap avant i després per dins o per fora els recondueix una altra vegada, amb un lleuger saltet de peu de tant en quan. Fa 60 anys es vestien com els dansants. Acompanyen el guió de Sant Antoni Abat i se suposa que són del gremi dels Llauradors.
- Llauradoretes: formació com la dels xiquets. Segueixen a la "balladora", una jove que evoluciona amb els braços a la cintura. Mentre els xiquets porten dos parells de castanyoles, les xiquetes porten només una a la mà dreta, mentre que al braç esquerre porten en basquet decorat amb alfàbega. Tant les xiquetes com la balladora van vestides igual que les gitanetes. Acompanyaven al guió de Sant Albert. Actualment, al de Sant Antoni Abat.
- Verchins: aquesta lluminosa dansa que evoluciona dolçament està formada per les jovenetes que l'any en curs han pres la Primera Comunió i a una de les mans porten una llarga palma.
- Ball Rodat: ball que s'efectua tant a les festes patronals com a les de Sant Antoni Abat. Dirigint el ball, els Majorals o l'Ajuntament. Vestits els balladors amb pantaló fosc, camisa blanca i xopetí, les dones llueixen precioses faldilles, vistosos mantons de Manila, davantals d'encaix i espardenyes i porten pentinat els cabells amb flors i llueixen al coll boniques joies. Van evolucionant les parelles seguides, fins agrupar-se a la Plaça Major i començar un ball rodat o en anella. Els homes a la part de dins i les balladores a la part exterior. Diferents melodies de gaiter s'alternen i, a cada una, es desplaça la balladora una posició. Acaba el ball quan torna a ballar cada un amb la seua parella inicial, després d'alternar des del primer fins al més menut.
- Pelegrines: era una dansa de dones madures. Va desaparéixer després del II Centenari de Sant Víctor. Per la lletra es dedueix la indumentària. La copla deia així: "baila la Pelegrina con su esclavina; y con su bordón. Lleva zapato blanco, medias de seda de gran primor". La melodia d'aquesta dansa subsisteix al repertori dels gaiters de la comarca.
- Gaita i tabal: les festes forcallanes estan íntimament lligades a aquests dos instruments inseparables. El grup el formen xics i xiques, vestits amb armilla i pantaló negre, camisa blanca i faixa roja. No poden faltar a cap de les celebracions, ja que acompanyen amb els seus tocs i melodies a totes les danses.
De tots els actes de les festes patronals destaquen la processó que es realitza des de l'ermita de la Patrona fins al poble, on els devots porten farolets encesos, el ball rodat i l'estruendosa cohetà, que omple d'explosions i olor a pólvora la nit forcallana.
